Sol sense sol

Publicada per Editorial Moll, col·lecció Raixa, nº 134 (1984)


En Marçal intenta concentrar-se en l’escriptura d’una novel·la negra, els records i els personatges de la seva vida anterior interfereixen


solsenseNovel·la de construcció poc ortodoxa, que prefereix mostrar l’entorn vital d’un individu en lloc d’articular una única història al servei d’un conflicte. Sota la influència del textualisme, es tractava d’oferir un retrat calidoscòpic a partir d’un home que viu en soledat tot un mes d’agost en un dels carrers més estrets de la Barcelona vella.

En Marçal és fill de la Vall d’en Bas, però des de ben jove va fer l’aposta de traslladar-se a Barcelona per obrir-s’hi camí. Després de moltes experiències, no pot dir que tingui la vida resolta ni grans expectatives de futur. En un mes d’agost molt calent, quan tothom ha marxat de la ciutat, ell ha de fer repòs al llit per recuperar-se d’una hèrnia discal. Malgrat que intenta concentrar-se en l’escriptura d’una novel·la negra, els records i els personatges de la seva vida anterior se li presenten en contínua interferència.

A través d’aquestes visites fantasmals, i algunes de ben reals, el lector coneix què ha estat la seva vida, les seves amistats, els seus amors, les seves eleccions frustrades. Tot plegat com la necessària catarsi per continuar vivint de cara a l’endemà.