Finalista del Premi Carlemany 1996, publicada per Edicions Proa i Editorial Columna (novembre 1996)
Una crònica molt particular del segle XX a partir de la Guerra Civil espanyola
Novel·la que planteja una trama absorbent, a la frontera entre la realitat i la màgia, per traçar una crònica molt particular del segle XX a partir de la Guerra Civil espanyola. En el fons, un pretext per confrontar l’Europa de la racionalitat amb la dels sentiments.
Daniel Cervera i Samuel Silva són dos bessons força atípics. Nascuts als cims de la Cerdanya durant la Guerra Civil, en enigmàtiques circumstàncies, han passat els seus primers dotze anys sense saber que existia un duplicat de la seva solitud. Mentrestant, l’un ha anat a parar a la Travessera de Gràcia i l’altre no ha cessat de fer tombs amb una companyia de circ ambulant. La seva convivència a la Barcelona dels anys 50 no ha servit per tancar la rara bretxa original entre ells dos. Una nova separació de joventut ha abocat a Daniel a la doble condició d’administratiu i escriptor diletant, i Samuel, a un itinerari nòmada Europa enllà, fins que a l’extrem nord de Finlàndia acaba de produir-se un accident de conseqüències inexplicables. Ara, als seixanta anys, reunits de nou a Barcelona, els dos germans posen a prova el poder de les paraules dites i escrites per aclarir els seus orígens.