Publicada per Edicions Proa (2011)
Si tenim tantes ganes d’estimar, per què espatllem les històries d’amor?
Un escriptor rep d’una veïna i antiga amant la confessió d’una aventura amorosa amb desengany final. L’amiga incita l’escriptor a novel·lar la seva història, perquè així pugui agafar distància del seu fracàs i passar pàgina. Quan l’home es posa a treballar en la novel·la, algunes coses comencen a canviar dintre seu. Sota les aparences d’una vida sentimental controlada, totes les relacions li mostren la seva cara més fràgil. Si tenim tantes ganes d’estimar, per què ens costa tan poc espatllar-nos els sentiments?, serà la primera pregunta que es farà.
La novel·la és la fusió de tres històries:
-L’experiència íntima d’una última aventura amorosa, de final dolorós i incomprensible, que una dona madura explica a l’amic escriptor.
– La ficció que inventa l’escriptor sobre les relacions entre dos amants imaginaris que no acaben de trobar el seu punt.
-Les vivències personals de l’escriptor durant l’estiu que s’ha dedicat a escriure, mentre el seu entorn personal entrava en descomposició.
Amb ganes de desdramatitzar
Més enllà de les peripècies més o menys conflictives de la novel·la, el text vol ser de lectura àgil, amb un cert marge per a la ironia i el sarcasme, fins i tot per a l’autoparòdia. Potser és que en la nostra societat mediocre res no mereix acabar en tragèdia. Per molt que la realitat ofegui, “la sang mai no arriba al riu”, i la capacitat de supervivència individual és l’únic que compta.
Algunes preguntes que corren per dins:
Anestèsia emocional?
Per què els carrers van plens de gent inexpressiva, que no reacciona davant el que li passa per davant? No serà que tantes expectatives frustrades han derivat cap a l’esterilitat sentimental?
Home i dona, dues addiccions diferents?
És corrent sentir que la dona viu de cara als sentiments, mentre que en l’home domina el desig sexual. Fins a quin punt s’han extremat els tòpics que cada vegada hi ha més homes amb incapacitat de lliurament amorós?
Temps de contradiccions
Ningú nega la vella aspiració a estimar i ser estimat, però el que fins ara era un mecanisme instintiu, transparent, s’ha tenyit de contradiccions. Relacions inestables, fragilitat dels compromisos, intoleràncies… No serà que hi estem posant massa entrebancs, al kit de la vida?
Blindatges
Davant d’un entorn massa exigent, competitiu, l’individu se sent més víctima d’abusos que agressor. La resposta automàtica és defensar-se dels sentiments que li compliquen la vida, que amenacen d’ofegar-lo. La millor sortida, no és el blindatge dins d’una closca segura?
L’amor, camp minat
L’amor, un sentiment meravellós mentre no cau en estat de sospita. Com és que són tan infinites les maneres de viure’l com de fer-lo malbé?
La vida o l’escriptura?
Vida i escriptura són dos arguments a part, malgrat que de vegades juguen a interferir-se i a confondre’s. En la feina de l’escriptor massa sovint hi ha interdependències – volgudes o inconscients, però sempre incertes – entre la matèria novel·lada i la realitat que la inspira.
Primer capítol de Els amants volàtils
Altres fragments de Els amants volàtils
