Publicada per edicions Proa (2006)
La darrera novel·la de la nissaga actualitza i tanca la diversitat de temes apuntats a “Els colors de l’aigua”
Temps narratiu: 1945 – 2000
Novel·la que tracta de com han viscut Berta – la filla tercera – i Àngel – el quart fill i únic noi. Ella, nascuda el 1945, és l’activista sindical dels anys seixanta que va haver de fugir per esquivar la presó i que amb la instauració de la democràcia va refer la seva vida a Madrid, com a advocada i parlamentària. Ell, nascut el 1960, creix com un espectador dels canvis i es dedica a la fotografia, per acabar especialitzant-se com a fotoreporter de guerres.
La història parteix de la primavera del 2000, quan Àngel Benavent cau víctima d’una mina antipersona a Kosovo i la germana Berta, acompanyada de Daniel, el fill que ella va abandonar de petit, ha d’anar a Pristina a fer-se’n càrrec. La confrontació dels mons dels dos germans anirà acompanyada d’un altre dilema neuràlgic: què ha de fer Daniel amb Can Benavent, la casa que li va correspondre per herència i de la qual n’és l’únic habitant.
A més de desenvolupar aquests temes, aquesta darrera novel·la actualitza i tanca la diversitat de temes apuntats en Els colors de l’aigua, l’inici de la nissaga.