Premi Ciutat de Palma 2000, publicada per Edicions Proa (març 2001)
Maridol Benavent, una dona que veu resumida en el símbol del balancí tota una vida que ha oscil·lat entre el desig i l’espera
Temps narratiu: 1939 – 1999
L’argument s’ocupa de la personalitat de Maridol, la primera filla dels Benavent Frías, nascuda el 1939, que sempre es va demostrar de caràcter esquerp i poc convencional. Amb una especial vocació pel teatre, hi va actuar de forma molt intermitent, fins que l’any 1985 rep una oferta per passar al teatre professional, amb papers de primera actriu durant 10 anys, tot i que en l’actualitat porta 4 anys totalment retirada de l’escena i reclosa en una masia de l’Empordà.
L’enigma de la novel·la està al voltant de la relació d’amistat gens convencional que durant més de 30 anys Maridol Benavent va mantenir amb Carles Ambròs, un veritable home de teatre, decantat cap a la direcció, que en els seus darrers temps va escriure una obra de teatre, basada en el mite de Medea, expressament perquè la interpretés ella. Tanmateix, l’obra no es va arribar a estrenar, ja que durant els assajos Carles va sofrir un accident mortal, la qual cosa va motivar la retirada brusca d’ella i el seu refugi a l’Empordà junt amb la filla de l’amic i la vella minyona de la família.
L’acció parteix del moment en què un jove director de teatre visita Maridol per demanar-li permís per representar l’obra interrompuda i així rehabilitar la figura de Carles Ambròs. La rotunda negativa d’ella reobre les circumstàncies misterioses en què es va produir la defunció i posa de manifest la personalitat d’una dona que veu resumida en el símbol del balancí tota una vida que ha oscil·lat entre el desig i l’espera.