Comentari de La Boca d’Or al Facebook

19 d’abril de 2016

L’Isidre Grau Antolí és patrimoni de Cerdanyola. O més exactament, la seva mirada és un patrimoni del que en podem gaudir obrint llibres com ‘Primer paisatge’. Perquè escriure ja és això, exposar una mirada. Una mirada que conté altres mirades: la de l’àvia, la del pare, la de la mare, la de la tieta… Una mirada que ens passeja per la vall de Canaletes i els camps de vinyes. La mirada d’un nen que tenia cap per als estudis i que gronxant-se en el lent rodar d’un carro anava comptant les estrelles que apareixien al cel.

Boca dorL’Isidre Grau és hereu de moltes estones, viscudes primer, recordades després. Moments viscuts durant la infància, territori franc per aquell qui vulgui escriure. Perquè, diu, són els detalls menuts els que millor conserven les aromes de l’experiència i són la porta d’accés als enigmes més tossuts.

Així, per aquesta porta entreoberta traureu el nas i veureu a la rossa de les galetes, protagonista d’un melodrama en el fons més de la companyia de José Luis Moreno que de Douglas Sirk. A l’Humberto Bravo i les seves fantasies caribenyes. Al Fèlix de la barraca i a la Cisca, de final tràgic i trist. A la senyoreta Caterina Tresserres, tan estirada ella, o a la Pura Roig i l’Amàlia, tant vitals. O la Mercè de Manresa i la Trini dels gats, amb els seus bris de bogeria…

Escenaris, figures, moments, en definitiva sensacions, com les que provoquen una taula convertida en un planeta de records; un armari que esdevé cau d’espies; la neu com a prodigi que deixa caure la melanconia com a companyia o el silenci, un silenci que és una cicatriu interior deixada per la guerra…

Les paraules de l’Isidre Grau ens dibuixen un mapa íntim del nostre poble que ens pot ajudar a transitar per uns carrers invisibles que sovint ens passen desapercebuts i que més sovint del que ens pensem marquen les nostres passes, les que guien els nostres avantpassats, els que continuen mirant pels nostres ulls. Per tant, Isidre, gràcies per ajudar-nos a conservar la mirada sobre les nostres coses.