Joan Josep Isern, Avui, 10/9/98
“En resum: Zàping! Funciona. I funciona perquè té la dignitat suficient per ajudar el lector a passar l’estona sense que li quedi la sensació d’haver perdut el temps”
“Ni un pam de net”
Comentari sobre “La vida escrita”
Catalan Writing, núm. 15 (desembre 1997)
“… is a baroque novel, combining realistic and magical elements in his free re-creation of the Doppelgänger theme”
“Un tríptic sobre creadors d’èxit”
Isidor Cònsul, Avui, 22/8/93
“En última instància, doncs, és un tríptic d’històries polides, coherents i sense fissures tècniques. Històries ben explicades, de bon baixant per al lector i armades amb la correcció de qui coneix bé l’ofici que tragina”
“La nit vermella”: antagonia i passió
David Castillo, Avui, 7/5/89
“L’articulació dels personatges, la significació de les escenes, el detall exquisit, la tensió argumental, demostren la destresa narrativa de l’escriptor Isidre Grau i fan que aquesta nit vermella en la qual – segons l’Oriol – tot és permès ens faci gaudir, cosa que resulta, al cap i a la fi, l’autèntic propòsit de la literatura”
“Una mujer entre tres hombres”
Josep Faulí, La Vanguardia, 28/7/89
“Gracias a Isidre Grau, Vinyes de Savall no es un lugar cualquiera de la geografia literaria catalana. És un lugar que crecerá y se enriquecerá si el “savoir faire” cuajado en “Els colors de l’aigua” continúa dando frutos como los de “La nit vermella”: si en la novela es la noche en que todo está permitido, para el escritor es aquella a partir de la cual todo le es posible”
“Isidre Grau, els colors d’una gran novel·la”
Isidor Cònsul, Avui, 9/3/86
“Una novel·la, doncs, que ens permet de ser més optimistes i d’anar esbandint la por i la incertesa sobre el futur de la literatura catalana”
“Un proyecto ambicioso”
Joan Orja, La Vanguardia, 27/3/86
Crònica sobre Els Colors de l’Aigua, a La Vanguardia
“A través de un lenguaje elaborado y de un ritmo narrativo a veces notabilísimo y enriquecido por el juego de cambios de punto de vista en las conversaciones (que permite una mayor agilidad y consigue efectos interesantes) Grau construye una novela a partir de la voluntad de narrar la historia de unas gentes, de una casa, de una tierra”
Sobre “Els colors de l’aigua”
Isidre Grau, Avui, 17/12/85
“En contrast amb l’opció espectadora d’en Pau Benavent, els seus fills es barrejaran en la història col·lectiva i quotidiana amb l’afany de protagonitzar-la plenament i des de les actituds més diverses, i sovint oposades, que confegeixen un canemàs bigarrat, potser una aproximació a aquest garbuix de final de segle”