Mercè Bagaria. lavidabreu.blogspot.com.es. 12/5/ 2017.
Ahir a la tarda va tenir lloc a la Biblioteca Horta-Can Mariner la presentació de la darrera novel·la d’Isidre Grau, ambientada al barri d’Horta.
La ciutat dels solitaris narra la història dels Perera, una nissaga que inicia el besavi August Perera, amb la construcció d’una segona residència al barri d’Horta, als anys 30 i que arriba fins a 2010, quan el besnet Pere Perera torna al barri per recuperar-se de l’amnèsia que li ha produït un accident i s’instal·la en un dels apartaments de LaNau92, construïts on abans hi havia la torre familiar. Durant un mes, el jove es dedicarà a fer una recerca de qui és i es trobarà, amb més d’una sorpresa que no s’esperava.
llavorcultural.cat. Mercè Llaveria. 27/4/2017
La quinzena novel·la d’Isidre Grau, La ciutat dels solitaris (Gregal, 2017), s’inicia amb una situació dramàtica. Els Perera: Artur, el pare, Alícia, la mare, i el fill del matrimoni, Pere, de 33 anys, tenen un accident en una carretera comarcal de l’Empordà coincidint amb els dies de Setmana Santa. A resultes de l’accident, els pares moren i el fill queda en coma. En Maurici Perera, el germà de l’Artur, no rep a temps la notícia perquè està en un retir voluntari a l’illa de Formentera, desconnectat del món, sense tele, ni ràdio, ni telèfon, res que el pugui destorbar. L’aïllament li resulta imprescindible per trobar la inspiració necessària per continuar la novel·la que té entre mans. Heus aquí un dels solitaris d’aquesta història. Llegir més
El Punt Avui. Lluís Llort. 19-4-2017
Entrevista Isidre Grau. Presenta ‘La ciutat dels solitaris’, novel·la en què afirma que les ciutats han passat de ser espais de convivència a espais d’aïllament
Isidre Grau (Sabadell, 1945) té una trajectòria literària llarga i sòlida que ara amplia amb la novel·la La ciutat dels solitaris (Gregal), la que en fa catorze de la seva producció, altres gèneres a banda. Una obra en què aboca reflexions sobre l’arquitectura i l’especulació immobiliària, la societat actual vista des de la pugna entre els idealismes i els oportunismes, la perplexitat com a defensa davant del desconcert i les ciutats, que han passat de ser espais de convivència. Llegir més
Cerdanyola al Dia. 22-28/3/2017
Si amb la pentalogia “Els colors de l’aigua” (Premi Sant Jordi 1985), l’escriptor cerdanyolenc Isidre Grau va crear sobre l’espai imaginari de Vinyes de Savall -reflex de les transformacions del Vallès-, amb “La ciutat dels solitaris” s’endinsa a Horta amb un personatge ja conegut pels seus lectors: el Maurici Perera de “Els amants volàtils” (2001).
Promoart.cat. Roser Ametlla. 3-3-17
L’Isidre Grau diu: “El conte enganya. Per raons de brevetat, sembla que t’hi pots atrevir fàcilment, però quan t’hi poses, topes amb més dubtes que certeses.”…i és que l’autor és un escriptor que fa allò que és tan difícil: ensenyar a escriure.
L’Avenç. Joan Todó. Febrer 2017
Hi ha una maldat que circula pel món, segons la qual els professors d’escriptura són gent que es guanya la vida ensenyant una activitat amb la qual no han aconseguit, justament, guanyar-se la vida.
El Punt Avui. Cultura. Lluís Llort. 20-1-17
Isidre Grau va néixer el 1945 a Sabadell. El 1994, quan tenia 49 anys, va començar a donar classes d’escriptura a l’Aula de Lletres de Barcelona. El 1998 va canviar d’escenari, però no el contingut i donava classes de tècniques de novel·la i de conte a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès.
El Núvol. Teresa Costa-Gramunt. 10-2-17
Una realitat objectiva com pot considerar-se un paisatge, sempre és percebuda i emmirallada de forma subjectiva, segons la sensibilitat i visió del món de cada perceptor. Aquesta percepció subjectiva del paisatge i de la seva gent la trobem a Primer paisatge, d’Isidre Grau. En l’escriptura d’aquest llibre de caire memorialístic l’autor parteix, i més que recreant-los, figurant-los a través del prisma de l’art, els records de la seva infantesa: dies i afanys transcorreguts a la casa familiar de Cerdanyola, aleshores una població del Vallès que costa de reconèixer en la foto actual. Llegir més
