Isidre Grau, premi Sant Jordi del 1985, publica ‘Primer paisatge’, una rememoració dels anys d’infantesa a Cerdanyola del Vallès. Llegeix més…
Comentari de La Boca d’Or al Facebook
19 d’abril de 2016
L’Isidre Grau Antolí és patrimoni de Cerdanyola. O més exactament, la seva mirada és un patrimoni del que en podem gaudir obrint llibres com ‘Primer paisatge’. Perquè escriure ja és això, exposar una mirada. Una mirada que conté altres mirades: la de l’àvia, la del pare, la de la mare, la de la tieta… Una mirada que ens passeja per la vall de Canaletes i els camps de vinyes. La mirada d’un nen que tenia cap per als estudis i que gronxant-se en el lent rodar d’un carro anava comptant les estrelles que apareixien al cel. Llegeix més…
Viatge a la infantesa d’Isidre Grau
Núria Ferrer. Cerdanyola al Dia. del 13 al 19 d’abril de 2016
“Ara penso en aquell nen que als deu anys va começar a escriure novel·les. Què sabia? Què buscava?”, es pregunta l’escriptor cerdanyolenc Isidre Grau en les primeres línies del seu Primer paisatge (Ed. Gregal) Llegeix més…
“M’interessa explorar el sentit de la vida”
Lluís Llort. El Punt Avui. 2/10/2013
“Isidre Grau és un autor de raça que ha depurat cada cop més el que escriu, tant les novel·les com, encara més, els relats. Ara afegeix a la seva llarga trajectòria una perla més… Llegeix més…
“Tipus d’interès variable”
Jordi Llavina. Cultura. 15/11/2013
“Aquest llibre d’Isidre Grau ens reserva diverses sorpreses. Sorpreses que tenen a veure amb la substància dels relats, més que no pas amb la seva forma (o amb la seva formalització)…
“Prefereixo parlar d’anestèsia emocional abans que no d’intel·ligència emocional”
Lluís Bonada. El Temps. 27-9-2011
“La finalitat és donar una visió de les dificultats de les relacions en contextos urbans, més enllà de la relació de parella, també les que pots tenir amb els fills. És el laberint de viure d’acord amb els sentiments”
Escriure al galop
Lluís Llort. El Punt. 4-10-2011
Tot i les comparatives fàcils entre Maurici i Isidre, avisa: “La literatura com a fotografia de la realitat no m’interessa. Xuclo de la realitat, però sense cap pretensió argumental; al contrari, ho distorsiono tot al màxim perquè ningú no s’hi pugui veure retratat i, alhora, tothom s’hi pugui identificar amb detalls concrets, perquè parlo de sentiments universals.
La ‘Vita Nuova’ de Grau
Sam Abrams. El Mundo. 29-9-2011
Els amants volàtils descansa sobre aquesta relació difícil i contradictòria entre la vida i l’art. L’art pot realment copsar la intensitat de la vida? L’art mata la vida?
Com espatllar-se els sentiments
Pere Antoni Pons. Ara. 5-10-2011
Aquest punt de partida argumental permet a Isidre Grau de confegir una novel·la d’una riquesa narrativa remarcable.
“Als quinze anys havia escrit cinc novel·les”
Pol Guàrdia. A Sabadell +. 4-10-2010
La seva darrera novel·la s’explica a Barcelona “vista com una ciutat gran on passen les coses però que també genera individualitats”