Horta i la memòria, protagonistes de “La ciutat dels solitaris”, d’Isidre Grau

llavorcultural.cat. Mercè Llaveria. 27/4/2017

La quinzena novel·la d’Isidre Grau, La ciutat dels solitaris (Gregal, 2017), s’inicia amb una situació dramàtica. Els Perera: Artur, el pare, Alícia, la mare, i el fill del matrimoni, Pere, de 33 anys, tenen un accident en una carretera comarcal de l’Empordà coincidint amb els dies de Setmana Santa. A resultes de l’accident, els pares moren i el fill queda en coma. En Maurici Perera, el germà de l’Artur, no rep a temps la notícia perquè està en un retir voluntari a l’illa de Formentera, desconnectat del món, sense tele, ni ràdio, ni telèfon, res que el pugui destorbar. L’aïllament li resulta imprescindible per trobar la inspiració necessària per continuar la novel·la que té entre mans. Heus aquí un dels solitaris d’aquesta història. Llegir més

“Estem vivint en una societat malalta”

El Punt Avui. Lluís Llort. 19-4-2017

Entrevista Isidre Grau. Presenta ‘La ciutat dels solitaris’, novel·la en què afirma que les ciutats han passat de ser espais de convivència a espais d’aïllament

Isidre Grau (Sabadell, 1945) té una trajectòria literària llarga i sòlida que ara amplia amb la novel·la La ciutat dels solitaris (Gregal), la que en fa catorze de la seva producció, altres gèneres a banda. Una obra en què aboca reflexions sobre l’arquitectura i l’especulació immobiliària, la societat actual vista des de la pugna entre els idealismes i els oportunismes, la perplexitat com a defensa davant del desconcert i les ciutats, que han passat de ser espais de convivència. Llegir més

Isidre Grau publica “La ciutat dels solitaris”

Isidre Grau: “Totes les identitats són híbrides”

El Núvol.com. Mercè Bagaria. 27.03.2017
Acaba de veure la llum La ciutat dels solitaris (Gregal, 2017), el darrer treball de l’escriptor Isidre Grau. Es presentarà el proper 28 de març a les 19h a la Llibreria Claret de Barcelona, i comptarà amb la presència de l’autor, de Carme Arenas i de Jordi Albertí, i el proper 4 d’abril a les 19h a la Biblioteca Central de Cerdanyola, amb Jaume Aulet, Jordi Albertí i l’autor.
La novel·la se centra en la recerca de la memòria i en l’exploració de la identitat, alhora que narra la història dels Perera, una nissaga relacionada amb l’arquitectura i els negocis immobiliaris, una història unida indefectiblement a la de la Vil·la Caterina, la torre situada al barri d’Horta, construïda als anys trenta i escenari dels moments més feliços i també més amargs de la família. Llegir més

Isidre Grau s’endinsa a Horta

Cerdanyola al Dia. 22-28/3/2017

Si amb la pentalogia “Els colors de l’aigua” (Premi Sant Jordi 1985), l’escriptor cerdanyolenc Isidre Grau va crear sobre l’espai imaginari de Vinyes de Savall -reflex de les transformacions del Vallès-, amb “La ciutat dels solitaris” s’endinsa a Horta amb un personatge ja conegut pels seus lectors: el Maurici Perera de “Els amants volàtils” (2001).

Llegir més

“L’Arquitectura del conte” entrevista a … Isidre Grau

Promoart.cat. Roser Ametlla. 3-3-17

L’Isidre Grau diu: “El conte enganya. Per raons de brevetat, sembla que t’hi pots atrevir fàcilment, però quan t’hi poses, topes amb més dubtes que certeses.”…i és que l’autor és un escriptor que fa allò que és tan difícil: ensenyar a escriure.

Llegir més

Gent que ensenya a escriure

L’Avenç. Joan Todó. Febrer 2017

Hi ha una maldat que circula pel món, segons la qual els professors d’escriptura són gent que es guanya la vida ensenyant una activitat amb la qual no han aconseguit, justament, guanyar-se la vida.

Llegir més

Un home generós

El Punt Avui. Cultura. Lluís Llort. 20-1-17

Isidre Grau va néixer el 1945 a Sabadell. El 1994, quan tenia 49 anys, va començar a donar classes d’escriptura a l’Aula de Lletres de Barcelona. El 1998 va canviar d’escenari, però no el contingut i donava classes de tècniques de novel·la i de conte a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès.

Llegir més

Primer paisatge

El primer paisatge d’Isidre Grau

El Núvol. Teresa Costa-Gramunt. 10-2-17

Una realitat objectiva com pot considerar-se un paisatge, sempre és percebuda i emmirallada de forma subjectiva, segons la sensibilitat i visió del món de cada perceptor. Aquesta percepció subjectiva del paisatge i de la seva gent la trobem a Primer paisatge, d’Isidre Grau. En l’escriptura d’aquest llibre de caire memorialístic l’autor parteix, i més que recreant-los, figurant-los a través del prisma de l’art, els records de la seva infantesa: dies i afanys transcorreguts a la casa familiar de Cerdanyola, aleshores una població del Vallès que costa de reconèixer en la foto actual. Llegir més