La C de Cerdanyola del Vallès, homenatge a Lluís Companys
Numerosas poblaciones lucen en sus calles y plazas creaciones de Salvador Mañosa, siempre vinculadas a la historia y las personas del lugar. En Cerdanyola del Vallès, su ciudad natal, destaca especialmente el monumento en homenaje a Lluís Companys, el presidente de la Generalitat fusilado por el franquismo. Conocida coma la escultura de la «C», la obra juega con las iniciales de Companys i Cerdanyola, y remite a la figura de un dragón, que exhala cuatro columnas de fuego que también simbolizan las cuatro barras de la bandera catalana. La obra se encuentra en una gran rotonda, llamada plaza de l’Estatut y, extraoficialmente, más conocida como la plaza de la «C».
La C de Cerdanyola del Vallès, homenaje a Lluís Companys
Nombroses poblacions llueixen als seus carrers i places creacions de Salvador Mañosa, sempre vinculades a la història i les persones de l’indret. A Cerdanyola del Vallès, la seva ciutat, destaca especialment el monument en homenatge a Lluís Companys, el president de la Generalitat afusellat pel franquisme. Coneguda com l’escultura de la «C», l’obra juga amb les inicials de Companys i Cerdanyola, i ens remet a la figura d’un drac, que exhala quatre columnes de foc que també simbolitzen les quatre barres de la Senyera. La obra es troba en una gran rotonda anomenada plaça de l’Estatut i, extraoficialment, més coneguda com a plaça de la «C».
La República, un proyecto con base histórica
El proyecto de la República de Cerdanyola del Vallès supuso retomar la iniciativa del gobierno municipal de la Segunda República, encabezado por el alcalde Jaume Mimó i Llobet.
En septiembre de 1931 fue expuesta en el Ayuntamiento de Cerdanyola la maqueta de una fuente que había que construir en la plaza de la República de la ciudad, la actual plaza de Sant Ramon. Era obra del escultor Josep Viladomat y el proyecto consistía en una fuente monumental de piedra con una figura en alegórica de la República en lo alto.
En total se adquirieron cinco bloques de trece toneladas de peso de piedra caliza de Sant Vicenç que permanecieron en la plaza Sant Ramon hasta llegado el franquismo. El proyecto no se llegó a desarrollar nunca y los bloques de piedra fueron enterrados de manera dispersa en el subsuelo de la plaza en 1939, En el año 1981 un grupo de vecinos que recordaban donde estaban sepultadas pidieron ayuda al consistorio para desenterrarlas. Una vez terminada la urbanización de la plaza se ubicaron delante de la calle Jaume Mimó i Llobet, en un parterre de la plaza Sant Ramon donde estuvieron hasta hace pocos años, cuando se decidió instalar el nuevo monumento en el mismo emplazamiento.
Se considera que la plaza Sant Ramon es la primera plaza de Cerdanyola. Fue proyectada bajo la supervisión del arquitecto Gaietà Buigas.
Los bloques que sirvieron de apoyo a la escultura requirieron un tratamiento de consolidación y adaptación de los planes de contacto, así como la instalación de unas almas de acero que aportaran solidez al conjunto.
La escultura, de bronce de alta calidad, cincelado y patinado al ácido, tiene una altura de 2,30 metros, y está instalada sobre una base construida con los bloques de piedra.
La República, un projecte amb base històrica
El projecte de la República de Cerdanyola del Vallès va suposar reprendre la iniciativa del govern municipal de la Segona República, encapçalat per l’alcalde Jaume Mimó i Llobet.
Al setembre de l’any 1931 va ser exposada a l’Ajuntament de Cerdanyola la maqueta d’una font que s’havia de construir a la plaça de la República de la ciutat, l’actual plaça de Sant Ramon. Era obra de l’escultor Josep Viladomat i el projecte consistia en una font monumental de pedra amb una figura al·legòrica de la República al capdamunt.
En total es van adquirir cinc blocs de tretze tones de pes, de pedra calcària de Sant Vicenç que van romandre a la plaça Sant Ramon fins arribat el franquisme. El projecte no es va arribar a desenvolupar mai i els blocs van ser enterrats de manera dispersa al subsòl de la plaça l’any 1939, L’any 1981 un grup de veïns que recordaven on estaven sepultades van demanar ajuda al consistori per desenterrar-les. Un cop acabada l’urbanització de la plaça es van ubicar davant del carrer Jaume Mimó i Llobet, en un parterre de la plaça Sant Ramon on van estar fins fa pocs anys, quan es va decidir instal·lar el nou monument en el mateix emplaçament.
Es considera que la plaça Sant Ramon és la primera plaça de Cerdanyola. Va ser projectada sota la supervisió de l’arquitecte Gaietà Buigas.
Els blocs que van servir de suport a l’escultura van requerir un tractament de consolidació i adaptació dels plans de contacte, així com la instal·lació d’unes ànimes d’acer que aportessin solidesa al conjunt.
L’escultura, de bronze d’alta qualitat, cisellat i patinat a l’àcid, té una alçada de 2,30 metres, i està instal·lada al damunt d’una base construïda amb els blocs de pedra.
