Vinyes de Savall

Un espai literari en sis novel·les d’Isidre Grau

Què és Vinyes de Savall

Vinyes de Savall és l’espai literari creat amb Vent de memòria (1984) i que després s’ha anat ampliant amb les sis novel·les del cicle obert amb Els colors de l’aigua. És el paradigma de la població d’origen rural, propera a Barcelona, que durant el segle XX ha viscut l’ascens i la decadència de la industrialització, amb successives onades d’immigració. La seva gent compendia les diferents formes de viure l’evolució moderna.

Per tant, no és d’estranyar que tingui moltes familiaritats amb qualsevol poble del Vallès i, especialment, amb Cerdanyola.

El naixement d’un espai

Després d’entrenar-me amb dues novel·les i uns quants contes, em vaig preguntar què en podia fer d’una eina tan formidable com la literatura. Era cap al 1982, quan es donava per superada la Transició i, malgrat un primer Desencís, es confiava en un Futur Democràtic. Una simple mirada a l’entorn bastava per adquirir consciència de tants i tants canvis, des dels més visibles fins als més soterrats. I el meu entorn de cada dia continuava sent Cerdanyola del Vallès.

canbenaventLes dues darreres dècades havien estat decisives per a la transformació no tan sols de l’espai urbà sinó el de tota la comarca. La implantació industrial havia portat rierades d’immigrants que reclamaven nous habitatges. El procés va estar aviat en marxa: l’espai urbà que es menja l’espai rural, el reciclatge dels pagesos, la desaparició de la burgesia estiuejant, l’aparició de noves professions… Una societat que deixa enrere la de nosaltres els del poble.

Si qualsevol mirada humana és capaç de detectar el canvi, la mirada literària intenta anar més endins de les motivacions i les conseqüències. Perquè, sens dubte, tota transformació comporta més alteracions de les que ens deixa veure la vida quotidiana. Quan les bases econòmiques i polítiques no tenen res a veure amb les d’uns anys enrere, alguna cosa ha canviat en la convivència dels ciutadans, més enllà de la percepció diària.

Si una de les funcions de la literatura és posar en evidència els canvis, llavors jo em sentia davant d’un material extraordinari. Per acabar-me de convèncer només va caler caminar i caminar pels diferents topants del municipi, amb les ulleres que et proporciona la literatura. Aquelles ulleres que em traduïen automàticament la geografia de sempre a una d’inèdita, que aviat va adquirir un nom: Vinyes de Savall.

D’aquell passeig indiscriminat, en vaig treure moltes imatges que donarien pas a les ficcions, però encara en conservo una d’emblemàtica: la de dos antics falangistes que passegen amb bastó i s’aturen a fer-la petar enmig d’un paisatge de camps erms, a mig urbanitzar. De què devien estar parlant? No ho vaig arribar a saber, però jo els vaig carregar d’una forta nostàlgia, tocada de ràbia, per les moltes coses escapades de les mans, mentre se’m convertien en l’esquer de moltes històries i els versos de Miquel Martí i Pol cobraven noves significacions:

Sempre l’home retorna als orígens i arrenca
del fosc del pensament l’arrel de la desfeta
i emprèn, tossut i astut, la percaça d’allò
que no li és donat pel foc i per l’angoixa.

El pes de les històries que no hem viscut directament, però que estan condicionant el nostre present, va ser el motor que va engegar Vent de memòria, la primera novel·la que exploraria l’espai de Vinyes de Savall. Una història de vells enfrontaments entre amos i masovers que tot d’una reviscola entre una parella que n’ha heretat les conseqüències invisibles. Una història que, des de la més absoluta ficció, recrea les tensions d’una societat no gaire llunyana en l’espai i el temps.

canbenavent2Però després d’aquesta primera incursió a Vinyes de Savall, les seves possibilitats em semblaven tan il·limitades que hi vaig situar altres històries. Així va aparèixer aquest Pau Benavent, fill de terratinents, que als vint anys vol ser pintor, fuig a París i treu el cap a la bohèmia dels anys trenta, fins que és obligat a posar seny, fer d’advocat i apuntar-se a una vida familiar que vindrà condicionada per la guerra civil. El matrimoni d’aquest advocat tebi amb una antiga minyona andalusa no serà casual, sinó un reflex de la diversitat del segle, quan coexisteixen, a Vinyes de Savall i arreu del país, tota mena d’opcions vitals. Aquest és el punt de partida de la novel·la Els colors de l’aigua, pedra angular del cicle literari que es completarà amb quatre novel·les més, centrades en els mons dels fills Benavent. De manera que el conjunt no es limitarà a presentar una societat endogàmica, sinó que parlarà de com s’ha relacionat la gent de Vinyes de Savall amb les altres realitats, socials i geogràfiques.

Més enllà d’unes peripècies dramàtiques, es pot plantejar una pregunta. Per què parlar de Vinyes, i no de Cerdanyola? Per una raó ben concreta. Mai no he tingut intenció de fer una crònica de caràcter costumista ni una fotografia fidel a la realitat. Tampoc no he pretès explicar la història de ningú en clau. M’interessa més el sentit de la història col·lectiva, el que converteix allò local en universal i provoca identificacions tant en els que han viscut en unes coordenades similars com en els d’altres latituds. Aquest és el privilegi de la literatura, amb permís per crear indrets imaginaris i amb la llibertat d’enquibir-hi tot allò que més plagui a l’autor.

Aquest procediment literari no és nou. Només he procurat aplicar-lo lliurement i amb la particularitat de reflectir-hi no tan sols l’evolució social del segle XX, sinó d’obrir un cicle novel·lístic que haurà durat vint anys de treball, amb les consegüents variacions d’òptica narrativa i personal. Tanmateix, les sis novel·les que s’ocuparan del món des de Vinyes de Savall tindran els ingredients bàsics de tota ficció: Temps, Espai i Persona. I si, a més de provocar fàcils identificacions entre la gent de Cerdanyola i del Vallès, interessen a tota mena de públic, hauré aconseguit el que busquem tots els que escrivim: fer pensar sobre la condició humana.

Les novel·les de Vinyes de Savall

Una primera exploració

Premi Ciutat de Palma 1983, publicada per Editorial La Magrana (novembre 1984)

Cicle Els colors de l’aigua

Premi Sant Jordi 1985, publicada per Edicions Proa (febrer 1986)

Publicada per Edicions Proa (març 1989)

Premi Ciutat de Palma 2000, publicada per Edicions Proa (març 2001)

Publicada per Edicions Proa (novembre 2004)

Publicada per Edicions Proa (octubre 2006)

Textos

Conferència d’Isidre Grau
Vinyes de Savall, un escenari de canvis
Encontre d’escriptors gallecs, bascos i catalans GALEUSCA
Ourense, del 30 d’octubre a l’1 de novembre del 2004

Article
“Vinyes de Savall, un espai literari enmig del Vallès”, de J.J. Isern, V. Villatoro i J. Cabré.
… (Revista Literatures, núm. 5 – AELC) 

Exposició sobre Vinyes de Savall

Document sobre el material que composa l’exposició itinerant “Vinyes de Savall, un espai literari enmig del Vallès”. 8 plafons informatius sobre diferents aspectes de l’univers literari creat per Isidre Grau per al seu cicle literari “els colors de l’aigua”.

Visitar els plafons que formen part de l’exposició.

Primera Part
Segona Part
Crèdits

arbre